El Professor Carmine Saccu va proposar-nos una narració sobre el fer terapèutic plena de creativitat, entusiasme i diversió. El seu suggeriment, una imatge per tenir al nostre cap i al nostre estómac quan pensem en les relacions familiars i humanes. Aquesta imatge és el triangle. Quan dos vèrtex del triangle s'apropen, el tercer queda exclòs i es generen sentiments de dolor i ràbia.
La seva mirada a una família ens convida a observar quines son les estratègies dels fills per mantenir captiva la mirada dels pares: les baralles, la hiperactivitat, l'enuresi, la por de la foscor.... Felicitar als fills per les seves habilitats, assenyalar quan obliden el seu paper i proposar als pares una aliança serà l'estratègia del terapeuta. La tercera generació, els avis, també desenvolupa les seves estratègies per separar la parella. Com ens diu el Professor Carmine "La parella no li agrada a ningú, tampoc a Déu".
El terapeuta, ens recorda, pot moure's, tocar i jugar. Hem de tenir hipòtesi lligades a la nostra epistemologia, però sense oblidar mai el nostre hemisferi dret que ens aporta imatges i metàfores. Utilitzar-les ens permet crear experiències i jocs que generen noves possibilitats.
Aquestes són unes breus pinzellades sobre la màgia del procés terapèutic en la que el Professor Carmine Saccu va introduir-nos en el passat Seminari "El treball amb nens a la Teràpia Familiar: el creixement de la família i el creixement del terapeuta".
El Professor tornarà a acompanyar-nos el proper any amb una nova proposta "Històries de maltractament, abús i esperança"